18 de maig del 2011

Còlic infantil



Un lactant és un ésser indefens, no es pot comunicar ni expressar-se quan li fa mal alguna cosa. La única manifestació en aquests casos és el plor. Però un nadó no sempre plora perquè li fa mal alguna cosa, i és que ho pot fer durant hores sense cap raó, fet que desespera pares i mares, sobretot si aquesta situació es repeteix dia rere dia. La impotència i l'ansietat que el plor provoca fan que els nadons siguin sotmesos a tractaments injustuficats.

Aquests episodis de plor infantil són anomenats còlics infantils, un fenòmen que afecta al 15-20% dels infants entre les dues setmanes i els quatre mesos de vida. Són episodis paroxístics de plor i irritabilitat que duren més de tres hores al dia, es presenten durant tres dies o més a la setmana i han aparegut almenys durant tres setmanes.

Es poden presentar episodis de plor en lactants amb patologies del sistema nerviós, dolor d'orella per diverses causes, infeccions, restrenyiment, intolerància a les proteïnes de la llet, reflux gastroesofàgic, intolerància a la lactosa, fissura rectal, esgarrapades, abrasions... Però els casos amb un motiu que sustenta i justifica el plor representen només el 5% del total. En el 95% restant no hi ha res que expliqui les llargues ploreres, i això els converteix en còlics infantils autèntics. El més normal és que es resolguin de forma espontània als quatre mesos de vida.


Els símptomes del còlic del lactant són clars i específics:
  • Plor paroxístic vespertí que dura entre 2 i 3 hores
  • Inquietud, molèsties, irritabilitat
  • Cames flexionades sobre l'abdomen
L'episodi acaba com va començar, el bebè es relaxa i es tranquil·litza gairebé de forma sobtada.



S'han dut a terme tot tipus d'investigacions, des d'estudis gastrointestinals fins a exàmens conductuals, i mai no s'han pogut establir alteracions de cap tipus. El diagnòstic és, per tant, un diagnòstic d'exclusió, és a dir, davant d'un lactant amb episodis de plor però sa, en el qual el pediatre no observa cap alteració, s'estableix el diagnòstic de còlic infantil.

Una vegada establert el diagnòstic la pregunta que es fan tots els pares és: "Com es poden tractar els còlics?" El primer que s'ha de tenir en compte és que el còlic del lactant no és una malaltia, que el bebè està sa i que el quadre es resol espontàniament. Durant els episodis s'ha evitar, sobretot, posar-se nerviós. Hem d'entendre que més que un tractament, el que cal és saber com portar la situació. Per fer-ho, el millor és la paciència i la calma, ja que no hi ha una mesura eficaç per a solucionar el problema.

Hem d'admetre que tots els lactants ploren, i ploren més durant els tres primers mesos de vida.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada